Àliga i ministrers de la ciutat d'un full de rengles de la processó del corpus de Barcelona (principis s.XIX).

La cobla de ministrers és la formació instrumental de la cultura tradicional Catalana composta per un major nombre de músics, i és anomenada així actualment per tal de distingir-la d’altres formacions instrumentals més reduïdes. Des del segle XIV la cobla de ministrers s’ha encarregat de la funció musical dins de les diferents manifestacions ètniques, ja siguin de caire institucional i religiós (per exemple l’acompanyament de l’àliga i altres funcions de la processó del corpus) o bé lúdic-festiu com executar les danses que s’han anat ballant durant el curs de la història en el nostre país fins arribar a la sardana actual. És a través d’aquesta dansa que la cobla de ministrers, durant la segona meitat del segle XIX ha anat transformant l'instrumentari fins a convertir-se en la actualment coneguda cobla de sardanes, redefinint-se com a formació específica d’aquest ball en el present.

La permanència anacrònica de la cobla de ministrers durant les diferents estètiques artístiques de cada època fa que el seu repertori sigui d’un gran abast tant històric com funcional i conseqüentment la seva aplicació en l’actualitat és d’una gran riquesa i varietat. Tots aquests ingredients fan que aquesta formació sigui indicada per als nostres ritus, balls, entremesos, acompanyaments, seguicis, processons, concerts... en l’actualitat com també ho ha estat en altres temps.

(1999) dibuix per encàrreg de Francesc Rovira

El mot “ministrer” s’ha fet servir anacrònicament a Catalunya i Aragó com a significat d’instrumentista alternadament (fins el s. XVI) amb el mot “joglar” ambdós per a referint-se als músics de flabiol i tamborí, cornamusa i en alguns casos xirimia, mot en el seu origen per a designar el músic funcionari assalariat per la cort, la ciutat, o la capella.

Els instruments que s’utilitzen a la cobla de ministrers són variats i s’allunyen d’una estandardització. Les tarotes, xeremies o xirimies (oboès originals del renaixement) són els instruments que a Catalunya es transformen en la tenora i el tible (a mitjans del s. XIX), dins la actual cobla de sardanes.

Existeixen descripcions (ja al voltant de 1600), tant pel que fa al dipòsit d’instruments, com de la formació en ple funcionament i en moments anacrònics des del punt de vista instrumental. En aquestes descripcions es parla d’una manera comú d’una cornamusa (sac de gemecs) i d’un flabiol i tamborí i de xirimies, de vegades anomenades com a oboès catalans. Podia formar-ne part una de sola i fins a sis alhora.

La Cobla de Ministrers de la Ciutat, està formada per un cos central d’un flabiol i tamborí, cornamusa i una xirimia. Al conjunt de xeremies s’hi afegeix la trompa natural un baixó (fagot), un sacabutx (trombó) una segona xirimia i un timbal.

El repertori emprat en la formació abasta una extensa amplitud tant territorial (l’extensió històrica de la corona d’Aragó) com cronològica, a la vegada que assoleix una diversitat estilística i funcional amb el tret comú que sempre es tracta de Música Tradicional dels països Catalans. Aquest repertori es fa possible a través de la recerca contínua i a través de material inèdit procedent de diferents arxius musicals. En definitiva aquest repertori encercla la música tradicional a través dels diferents estètiques històriques fins a la composició pròpia actual amb noves propostes.

El nom de “Ministrers de la Ciutat” és heretat de la formació musical Barcelonina que acompanyava l’àguila a la processó del corpus de Barcelona i els actes institucionals del consell de la ciutat.

Els Ministrers de la ciutat es van formar l’any 1998, amb músics provinents d’altres formacions en actiu, per tal d’actuar a l’Expo de Lisboa durant la setmana de Catalunya, havent actuat abans en altres actes com la inauguració de la llibreria del Palau de la Música (Les muses del Palau) i el dia de Sant Jordi al Palau Robert. També han actuat a les festes de Laussanne, en representació de Barcelona com a ciutat convidada, al Festival Folklòric Internacional de Lucerna, El festival Internacional de la Cornamusa d’Olot (Cornamusam), La Trobada de Buners D’Ordino, al Museu de la Música de Barcelona, a L’Auditori de Barcelona en el cicle “De l’Aula a L’Auditori”, a la Trobada de Música Tradicional de Reus, a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, a Siracusa en el programa “Regine a Siracusa – arte e storia dell’età Catalana”, en els actes dels 400 anys de l’Àliga de Mataró, al XXI Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, a la Processó de la llum de Manresa, al Tradicionarius, a la VIII Trobada de Xeremiers de Sa Pobla, en les celebracions del Mil•lenari de Sant Cugat, a la processó de St. Pere a Reus, la processó del centenari de la coronació de la mare de Déu de Misericòrdia a Reus, a les festes de la Mercè i de Sta. Eulàlia a Barcelona i a Herri Musikaren Txokoa a Oiartzun . Han acompanyat entre altres entremesos a l’Àliga i el Lleó de Barcelona, els Cavallets de Reus, l’Àliga de Valls, l’Àliga de Santa Coloma de Farners i la Cucafera de Tarragona.

Els components actuals d’aquesta cobla, són músics procedents de diferents disciplines com la música clàssica (sifònica), la música antiga i la música tradicional.