Vestuari:
Gramalles  

 

Per tal d'aconseguir una escenificació solemne i festiva alhora, el vestuari emprat en la cobla de Ministrers de la Ciutat, consisteix en la còpia d'un model original de Cotes o Gramalles (túnica llarga fins als peus) procedents de l'església de St Just i Pastor de Barcelona i reproduïda en diversos colors.

El teixit monocolor que caracteritza aquestes túniques, s'anomena domàs, que avui dia es fa servir  per als guarniments de festa. A les nostres còpies hem fet servir els domasos actuals del mercat.

Aquesta manera de guarnir-se, és una costum antiga, a Catalunya usada fins a principis del s.XX. La seva funció original és aconseguir identificar als portadors d'aquesta indumentària com a representació oficial de la ciutat i a la vegada informar que hi ha esdeveniment festiu.

Aquests models de túnica, són exemple de les anomenades "cotes de domàs carmesí" utilitzades pels ministrers de la ciutat a finals del s.XVII a Barcelona, tal i com es descriu a les Rúbriques de Bruniquer [1686]:"foren deliberadas pagar 88()18() per las cotas de domás carmesí guarnidas ab un galó de seda; ço es 6 per los menestrils; 8 per las trompetas, y 3 per las Timbalas..."

 

Cotes procedents de l'esglèsia de St Just i Pastor (Barcelona)

 


 

 

Pel que fa a la funció d'aquest vestuari és molt descriptiu el texte pertanyent al Manual dels novells ardits [1601] amb motiu de la inauguració d'un altar de l'església de Santa Maria del Mar: "la música de la ciutat que allí stave de tabals, trompetes i menestrils ab les cotes de la ciutat en demostració d'alegria de dita festa".

 

El valor de la oficialitat del vestir amb Cota pel que fa als músics, el podem constatar a les Rúbriques de bruniquer: [1636]: "... lo consell ordena que los musichs en totas las funccions hagen de aportar la Cota, y Sombrero sots pena de perdrer lo salari de aquell die." [1645]: "lo consell de cent deliberá ques fessen de nou las Cotas dels  Trompetas, y atambors, y Musichs de la present Casa." [1697]: "en dietari apar que los Concellers provehiren una Cota de menestril."

 

Per altra banda com a exemple de l'anacronisme de l'ús de la Cota de domàs a la música tradicional catalana, podem observar les fotografíes del flabiolaire de Solsona (als voltants de 1900).

  Flabiolaire de Solsona

Flabiolaire de Solsona (1900 aprox.)